Aquests dies que estic ballant a l’aire lliure estic reflexionant molt sobre la connexió amb la natura i el sistema immunològic.
Recordo que quan tenia 20 anys vaig viure en una casa a la muntanya durant dos anys amb aigua del pou i plaques solars. No teníem calefacció i molt poca aigua calenta, i tot i així aquells hiverns no em vaig refredar.
També em va sorprendre molt que l’hivern passat tenia la sensació de no passar fred. Va ser el primer hivern que vaig començar a donar classes de Booty Dance. El meu cos estava enèrgic i ple de foc.
Per altra banda els meus fills fa anys que surten un o dos matins a la setmana d’excursió a fora o simplement a jugar a l’Escola del Bosc, faci fred, geli o faci calor. L’experiència és molt bona, ja que es posen molt poc malalts.
Em fa pensar molt que estiguem vivint en espais tan tancats, tant calents, tant il·luminats i tan desconnectats de la natura per tal de preservar un suposat confort.
Un suposat confort que no fa cap bé al nostre sistema immunològic, que ens manté mandrosos i porucs.
No puc descriure tots els beneficis físics emocionals i energètics que ens aporta ballar al bosc, entre el cel i la terra amb el sol o el foc, però en nombraré alguns:
– augmenta la vitamina D
– augmenta l’oxigenació del cos
– la freqüència energètica de cos ajuda a equilibrar la nostra pròpia freqüència
– el contacte amb el fred activa la circulació de la sang i el moviment
Sé que no és fàcil, que genera rebuig. La intempèrie de la natura pot arribar a ser agressiva i desagradable, però crec, que com tot, és un procés i ens hi podem acabar acostumant. Tots estem d’acord que necessitem tornar a connectar amb la natura i amb els cicles vitals naturals.
Hi ha dues teories molt bones de les que et passo l’enllaç per si et bé de gust investigar:
Una és el Bany de Bosc on trobaras informació molt interessant sobre les enzimes que desprèn el bosc i tots els beneficis d aquest a la nostre salut. En aquest article en parlen.
L’altre és la teoria de Wim Hof, un home que va començar fent-se banys diaris en llacs d’aigua glaçada (sempre amb un entrenament previ per escalfar el seu cos) i arrel d’aquí ha aconseguit posar el seu cos en situacions extremes sense cap problema. Ha desenvolupat un tipus d’immunitat mes pròpia de superheroi que d’ésser humà:
Sí! la dansa entre foc, terra cel i bosc ha vingut a Marta Munyoz dansa per quedar-se.
No substituint les classes dins la cova, que també son molt interessants, però si com a un element més. Important i essencial per el projecte.
Vens al bosc amb mi?
Marta
Ens trobarem per dansar 1 dissabte al mes
a la Fageda d’en Jordà amb foc a terra.
Quan?
A partir del desconfinament comarcal.
Vols que t’avisi?
Subscriu-te a la newsletter per formar part de la meva llista
i rebre sempre totes les novetats.
